Com es fa un eix cronològic?

Eix cronològic amb "Preceden"

Make a Timeline at Preceden.com

He creat aquest eix cronològic amb el programa "Preceden" sobre la història. En un principi volia treballar la prehistòria, però no ha sigut possible, ja que aquest programa no permet introduir dates abans de Crist (aC). A diferència dels altres programes, et permet classificar els events en petits grups o capes (layer), per exemple, he dividit la història en les diverses etapes: antiga, mitjana, moderna i contemporània.

Eix cronològic amb "x timeline"

He creat aquest eix cronològic amb el programa "x timeline" sobre la biografia de Rosa Sensat, una mestra que va contribuir al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX. Aquesta eina presenta la informació escrita de manera molt esquemàtica, però va molt lent i no es poden visualitzar les lletres que porten accent. També hi ha problemes per visualitzar l'eix cronològic a partir del codi embed. A continuació poso un enllaç:

Biografia Rosa Sensat | View timeline

Eix cronològic amb "Timerime"

He creat aquest timelines amb el programa "Timerime" sobre la història de la música, que va des de la prehistòria fins a l'actualitat. A diferència dels altres programes, aquest ofereix la possibilitat d'afegir sons. També pots posar l'hora, el minut i el segon que ha succeït cada fet, i a més a més dels esdeveniments també pots crear períodes, que englobarien alguns esdeveniments. Personalment, de moment és el que més m'ha agradat.

Eix cronològic creat amb "Timetoast"

He creat aquest eix cronològic amb el programa "Timetoast" sobre els invents més rellevants que s'han creat al llarg de tota la història. Tot i que he posat una data exacta, els invents es creen al llarg del temps i van evolucionant, no es formen en un dia concret. A partir d'aquesta activitat que he realitzat, he pogut veure que a diferència de "dipity", en el "timetoast" no hi ha problemes a l'hora de posar les dates, ja que no es modifiquen les dates dels altres esdeveniments quan edites, fet que s'agraeix molt. A més a més, he pogut comprovar que no es poden posar vídeos ni ubica a on va succeir l'esdeveniment.

Eix cronològic creat amb "Dipity"

Història de Catalunya (s.XVIII-s.XX) on Dipity.

He creat aquest eix cronològic amb l'eina "Dipity". Tracta sobre la història de Catalunya durant els segles XVIII i XX. Després d'utilitzar aquest programa he pogut veure els seus punts forts i els seus punts febles. Per una banda és de gran utilitat perquè s'hi poden penjar imatges, vídeos, enllaços, posar informació a cada esdeveniment. A més si poses a on va succeir el fet, automàticament surt un mapa ubicant-lo. També pots escollir quins esdeveniments són més importants perquè destaquin respecte els altres. Tot i així, el que menys m'ha agradat ha sigut que algunes vegades quan edites un esdeveniment es modifiquen les dates de tots els altres successos.

Resum capítol 3: "Experiències didàctiques per treballar la competència digital a l'escola"

Mètode de treball cooperatiu per treballar l’àrea de ciències socials, mètode conegut com a puzle o trencaclosques, en què cada integrant del grup d’alumnes es responsabilitza d’una part del treball o tema amb l’ajuda d’ordinador portàtils amb connexió a internet i una pissarra digital interactiva.

Centres integrats

Esdevenir un centre integrat suposa poder optimitzar els recursos i donar un millor servei. Per exemple, al Centre Jacint Verdaguer una mateixa professional imparteix l’educació compensatòria als alumnes del centre que ho necessitin. A més a més, tots els mestres formen part del mateix centre, treballen en equip i la coordinació entre els uns i els altres és més fàcil, és molt més propera.

L’escola en la societat del coneixement

Des de l’any 1977 fins l’actualitat, la societat ha canviat molt, hem passat d’una societat industrial o post industrial al que avui molts anomenem la societat del coneixement, ja que els processos econòmics ja no es basen només en la producció dels béns materials, i el coneixement i la informació hi fan un paper molt destacat. La societat del coneixement exigeix una formació contínua i és per això que, a partir d’ara, mai no podrem deixar de reciclar-nos, mai no podrem deixar d’aprendre. Aquesta realitat evidencia el fet d’aprendre a aprendre.

Jacques Delors deia a l’informe a la UNESCO elaborat el 1996 que l’educació s’ha de sostenir en quatre pilars: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i a prendre a ser. Davant d’aquests quatre reptes la societat del coneixement hi té molt a dir, sobretot perquè la reflexió sobre la gestió del coneixement posa de manifest de manera imperiosa la necessitat d’una autèntica i profunda reforma educativa. I és que uns dels principals punts sobre els quals gravita la societat del coneixement és l’educació. L’escola no pot restar al marge de la realitat de cada moment i, curiosament, són les escoles les que no han canviat les empreses al llarg dels dos últims segles. L’escola del segle XXI ha de donar resposta a la realitat d’avui i a la de demà, complexa i canviant. Una realitat i un món que demanen un cert domini de les TIC, coneixement d’idiomes i, el que és més important, capacitat d’adaptació als canvis i d’entesa amb els altres. Els alumnes s’han d’involucrar en el seu procés d’aprenentatge , aconseguirem que estiguin motivats, que tinguin ganes d’estudiar i que s’esforcin per aprendre coses noves si l’escola els deixa tenir un paper actiu, si l’escola els permet desenvolupar la seva creativitat al mateix temps que dóna resposta als seus interessos. Els alumnes es familiaritzen amb l’estructura i el format del treball i això els fa agafar confiança i els ajuda a adquirir autonomia. Ja saben el que se’ls demana, què han de fer i on han d’anar a buscar la informació necessària per resoldre les activitats plantejades. L’educador acompanya als alumnes en el procés que ells fan de crear coneixements, és al costat dels alumnes per si sorgeix algun dubte o alguna pregunta, no és el protagonista de l’aula perquè l’atenció no es fixa amb el professor sinó en la matèria que s’està treballant. Al final de curs apareix una sèrie d’enllaços que queden oberts i accessibles als alumnes per tal que els puguin consultar, són fonts fiables i amb continguts adequats a l’edat dels nois i noies, que han estat prèviament seleccionades pel professorat que ha dissenyat el curs. Amb això es fa més fàcil la obtenció d’informació i s’evita que els alumnes es perdin en un mar immens de pàgines web, a les quals podrien accedir a través de cercadors més usats, que no estan especialitzats en el món de l’educació i que no discriminen les pàgines en funció de nivell de dificultat o complexitat.

Proporcionen una sèrie d'enllaços i aconsegueixen fer una certa pedagogia de les pàgines web que els poden ser d'utilitat. És una manera de donar a conèixer pàgines interessants.

És una molt bona eina de reflexió, una eina que fomenta l'atoconeixement, la responsabilitat, l'esperit crític i la crítica constructiva.

Organitzacions dels treballs per part de l'alumnat

Les organitzacions dels treballs, per part de l'alumnat, poden ser:

Grup d'experts:

La tasca que cal fer consisteix a cercar informació de diverses fonts sobre uns continguts ja donats, a elaborar un document marc i a posar en comú la informació que s'ha de transmetre a l'equip base. També s'elabora un mapa de conceptes.

Equip base:

Es traspassa la informació a l'equip base. En aquest punt és molt important recalcar a l'alumnat que aquest traspàs d'informació es faci a partir del mapa de conceptes: així s'evita que es dicti el text treballat i s'afavoreix una exposició de continguts ja que cal elaborar i construir el discurs per tal de poder transmetre als companys el coneixement adquirit. La tasca del professor s'ha de centrar a orientar, mostrar, ajudar que es posi en pràctica aquesta exposició amb l'objectiu que l'alumnat aprengui a transmetre el coneixement.

Treball de grup i individual:

Es fan tasques que reforcin i ajudin a l'assimilació dels continguts treballats: preparar la presentació del tema, fer exercicis creats amb l'entorn.

Per part del professor l'organització del treball és:

Grup d'especialistes

El professor orienta, comenta i dóna suport a l'hora de cercar la informació, aclarir aspectes de vocabulari, conceptes... i elaborar resums o mapes conceptuals.

Una vegada acabada la cerca, fa preguntes als especialistes amb l'objectiu d'assegurar que tots els integrants del grup coneguin els continguts que estan treballant i els assigna una nota d'especialistes.

Equip base:

En acabar el traspàs de cada especialista, torna a fer preguntes per assegurar el coneixement general  del tema treballat.

Al llarg del treball dels grups, es van anotant observacions de l'alumnat: tema de treball, actitud...

Aspectes pels quals vetllar

De treball personal:

Preveure, forçar motivar la participació dels integrants dels diferents grups i garantir el traspàs d'informació, tant entre els diferents integrants del grup com entre els alumnes que fan de tutors i la resta.

De caire tècnic:

El fet de treballar a Internet implica haver de preveure situacions no desitjades de manca de connexió: la solució requereix poder disposar fàcilment dels materials en local i/o en forma de paper.

Justificació:

La tria del mètode del puzzle es fonamenta en la constatació d'allò que millor s'adapta a l'àrea. Ens permet establir grups prou flexibles, cercant més o menys homogeneïtat segons les necessitats, formar grups de suport per parelles-tutoria entre iguals-, substituir absències puntuals...

Els continguts permeten el treball cooperatiu basat a intercanviar, repartir tasques i/o responsabilitats, compartir estratègies i transmetre informacions i coneixements.

Estructura del pla de treball

Els cursos de plataforma Moodle permeten diverses estructuracions dels continguts i les activitats. Els cursos es poden estructurar en temes o setmanes. El nostre curs consta d'una introducció i de set temes. Cada tema està encapçalat per un títol i per una breu explicació de la matèria o aspecte sobre el qual versarà l'apartat. Els temes tenen una estructura lineal ordenats de dalt a baix, per tal de facilitar el treball i l'organització.

Treball de l'alumnat:

- Recerca d'informació en diferents obres de consulta i a Internet.

- Cerca i selecció d'informació (destinar la que és útil).

- Síntesi de la informació: en resums, mapes de conceptes...

- Posada en comú de la informació.

- Exposició de la informació.

Temporització:

Tres sessions es dediquen a realitzar el treball dels grups d'especialistes. Dues sessions més es dediquen a fer el traspàs d'informació a l'equip base i preparar les exposicions, una per a les exposicions i una altra per a l'avaluació individual.

Activitats realitzades:

A través de la plataforma Moodle es faciliten a l'alumnat els continguts del tema que cal cercar i els enllaços relacionats amb aquests. També s'aporten altres materials com un vídeo i llibres.

Dins d'aquest entorn el professor prepara uns exercicis d'aprenentatge que es treballen una vegada tractats tots els continguts. Aquestes activitats poden reforçar l'avaluació del tema quan es demana a l'alumnat que les dugui a terme una sessió concreta.

El professor prepara un dossier que es lliurarà una vegada finalitzat el treball i que té per objectiu cobrir les possibles mancances sorgides en el treball de recerca. També es prepara un dossier adaptat a l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge. Finalment s'aporta la prova final escrita.

La competència digital per treballar altres aspectes curriculars i transversals

CEIP Costa i Llobera

El web de l'escola com a eina pedagògica

Es crea un portal web des del qual es pot vertebrar un treball integrat en el currículum i transversal a tota l'escola. El web ha de facilitar la relació entre els components de la comunitat educativa: famílies, alumnes, societat.

Desenvolupament

El web ha d'estar actualitzat. Cada alumne ha d'organitzar la informació, categoritzar-la i expressar-la de manera entenedora. Tractar les imatges perquè corrin bé per internet. Vetllar perquè hi hagi coherència entre el text i la imatge. Té el Moodle incorporat, que permet la creació i publicació de continguts, la comunicació entre professor i alumne a través del web. Permet la col·laboració entre els alumnes ja que sovint s'emfatitza la utilització de les TAC com a eina d'individualització, però també com a eina que facilita la col·laboració fent treballs cooperatius. Es facilita la gestió de continguts i tenir dins el web les eines d'avaluació i seguiment.

Criteris d’avaluació  

• El coneixement que adquireixen els alumnes en el procés que fan per penjar articles al web.
• Es flexibilitza la forma de treballar i augmenta la intensitat del treball.

Escola Pia: la gimcana digital

Les TIC s’han consolidat com un eix fonamental en la formació tant del preofessorat com en la de l’alumnat. A partir del 1996-1997, les classes d’informàtica a infantil i a primària, les van començar a impartir els tutors i així s’assegurava que quedessin integrades en el currículum de les àrees.

L’any 2004 van començar a utilitzar la plataforma CC de l’empresa Pedagogia Interactiva. Aquesta és un vincle:    

• De comunicació entre tots els membres de l’escola: professors, alumnes, pares, mitjançant el correu electrònic, fòrums i notícies. 
• D’organització: creació de grups, utilització de l’agenda, cooperació... 
• D’aprenentatge: ús dels recursos (diccionaris, enciclopèdies, programes educatius...)

I també facilita la creació del nou espai web a l’escola.

La “Gimcana informàtica” té la finalitat que l’alumnat aprengui a utilitzar l’entorn virtual per resoldre situacions quotidianes i d’aprenentatge. Per fer-ho haurà de recórrer a informació diversa sota el guiatge d’un seguit de preguntes. Utilitza la metodologia del treball per projectes i del treball cooperatiu, utilitzant l’ordinador amb accés a internet com a eina d’aprenentatge, que facilita i permet la recerca d’informació, l’elaboració de treballs, la presentació dels temes estudiats i la comunicació a través de fòrums, xats i correu.
En primer lloc, els alumnes trien el tema que volen treballar i segons el que volen treballar, es fan un tema o més d’un. Els alumnes es plantegen el que volen saber del tema escollit i es planifica la feina de recerca d’informació, utilitzant diferents fonts. Un cop finalitzen el treball, cada grup ha d’exposar a la resta de la classe el seu tema. L’activitat consisteix en fer una gimcana informàtica en què es plantegen una sèrie de proves en forma de preguntes sobre temes relacionats amb la vida quotidiana de l’alumnat. Apareixen també qüestions relacionades amb el tema que estan estudiant, cosa que els obliga a localitzar i a utilitzar diferents cercadors d’internet, webs temàtiques, enciclopèdies en línia, etc.

Continguts

• Les fonts d’informació amb suport digital. 
• L’ús dels hipervincles en la navegació pels diferents espais.
• La navegació per internet: ús de les icones del navegador.
• Captura de text i gràfics amb l’opció de copiar i enganxar. 
• Ús de les eines pròpies d’un processador de textos. 
• Ús dels filtres de cerca avançada que ens ofereixen els diferents cercadors.

Criteris d’avaluació

•       Utilitzar els mecanismes de cerca de la xarxa. 
•       Utilitzar les eines pròpies d’un processador de textos.
•       Usar un navegador d’internet. 
•       Presentar la síntesi de la informació, citant les fonts consultades.

Desenvolupament de l’activitat

Consta de set proves que els alumnes han de superar utilitzant l’ordinador, accedint a diferents fonts d’informació i utilitzant diferents processos com escriure, copiar, enganxar, guardar, subratllar... Finalment, cada grup presenta la seva feina al grup classe i l’educador o educadora fa una síntesi de les solucions trobades per cada grup. És el grup qui analitza i discuteix les solucions aportades raonant i justificant la solució més adequada.

CE Joan XXIII: “Preparem un viatge”

A partir de l'any 1992 es va macar un abans i un després en la vida de l'escola. El departament d'informàtica va instal·lar la primera xarxa en col·laboració amb el Novell. Es van arribar a omplir vuit aules d'ordinadors, el correu electrònic es va convertir en una eina bàsica de comunicació i es va aconseguir crear una escola “sense papers” pel que fa a la gestió de la informació del centre. El canvi de l'aula tradicional al treball a l'aula d'informàtica va donar, des dels sus començaments, un resultat sorprenent quant a motivació, treball i col·laboració entre els alumnes, davant dels reptes proposats pel professor.

Plataforma GIC

El 2001 va ser l'any en què es va començar a fer servir la plataforma GIC (gestió interactiva de coneixement). La GIC facilitava el fet de poder incorporar el treball col·laboratiu i de poder incorporar les TIC sense necessitat d'anar a una aula d'informàtica. L'espai de l'aula s'havia obert i l'alumne podia continuar la tasca a casa.

Activitat. “Preparem un viatge”

El treball està dividit en cinc parts.

1. Treball individual, l'objectiu principal del qual és treballar la constància de l'alumne.

2. Proposa.

- Treball per parelles. Objectiu: que els alumnes aprenguin a compartir amb els professors la tasca d'ensenyar ajudant als companys i deixant-se ajudar per aquest. La tasca consisteix en l'elaboració d'un índex.

- Treball per equips. Objectiu: que els alumnes aprenguin a planificar el treball en equip i a aprendre decisions conjuntes. La tasca consisteix a agrupar els conceptes que han buscat les parelles i a saber ubicar-los després en els diferents apartats d'un índex que els dóna el professor.

Les tres parts que queden són treballs en equip. L'objectiu dels quals és aprendre a treballar en equip planificant tasques, distribuint-se entre ells tenint present les capacitats de cada component de l'equip, resolent els problemes que vagin sorgint, parant-se a reflexionar al final de cada part per fer-se consciennts dels problemes que han tingut i pensant i aplicant solucions perquè no tornin a aparèixer. El motiu de dur a terme un aprenentatge cooperatiu és per:

- Treballar la diversitat dins de l'aula. L'ajuda que el professor donarà a cada equip dependrà de les capacitats dels seus components.

- Per poder treballar millor l'objectiu principal: la planificació. El fet de ser alumnes amb capacitats similars enriqueix el debat dins de l'equip i la participació de tots els components en les decisions que es prenen.

3. Aprenen a buscar informació, a analitzar-la i ordenar-la.

4. Treballen la classificació de la informació utilitzant tècniques com resums, mapes conceptuals, esquemes, gràfics...

5. Aprenen a comunicar, de diferents formes, la informació elaborada.

Desenvolupament

L'activitat es desenvolupa a l'aula d'informàtica, però està unida a les unitats de programació del coneixement del medi. Està organitzada conjuntament entre el professor d'informàtica i els tutors de 5è.